La mirada psicològica sobre l’arquitectura

Carlos Rey. Foto: A.Costa/UIB

Com influeix el context arquitectònic en els judicis socials? Aquesta és la pregunta que intenta respondre la investigació que duu a terme Carlos Rey, jove qualificat graduat en Psicologia a la UIB i que treballa amb el grup de recerca EVOCOG (Evolució i cognició humana). Aquest grup fa experiments conductuals sobre la cognició humana a través de tres línies d’investigació: l’estètica experimental, la conducta moral i el llenguatge. Perquè ens entenguem, aquests experiments conductuals normalment consisteixen a presentar estímuls (auditius o visuals) als participants, normalment alumnes de Psicologia, i registrar la seva resposta implícita (com ara el temps de resposta) o l’explícita (per exemple, les preferències subjectives de la imatge o el reconeixement de patrons). Un dels objectius d’aquesta experimentació és conèixer les preferències visuals sobre el nostre entorn. Investiguen, entre altres coses, quins patrons preferim: simètrics o asimètrics, simples o complexos, de contorn corbat o angulós, equilibrats o desequilibrats.

Seguint el fil inicial, en Carlos actualment tracta d’esbrinar la manera com ens afecta l’habitació o el tipus d’edifici on som a l’hora de valorar preguntes concretes sobre una altra persona. Els humans passam més del 90 per cent del temps tancats en edificis que tenen uns contextos arquitectònics determinats i s’ha demostrat, en experiments anteriors, que el context arquitectònic (l’habitació o l’edifici que ens envolta) influeix en nosaltres: preferències estètiques, fer front a l’estrès, etc.

L’objectiu rau a determinar si les característiques arquitectòniques influiran en els participants a l’hora de contestar preguntes sobre una altra persona. La hipòtesi és que hi ha alguns elements, com per exemple l’obertura del context (existència de finestres, portes o obertures), que influeixen positivament en els judicis dels participants, tenint en compte la variabilitat entre ells. Hi ha indicis que l’obertura produeix una reacció més pronunciada de cortisol a la inducció d’estrès, com mostren altres estudis. Millorar els espais implicaria emetre judicis més favorables, en un ambient còmode i relaxat, i les persones podríem valorar d’una manera més acurada allò que pensam dels altres.

Actualment, dissenyen la investigació, és a dir, debaten i creen el que necessitaran per fer l’experiment: discuteixen i trien els estímuls (tipus d’habitacions o tipus de persones jutjades), creen de l’experiment en si i discuteixen el paradigma (temps de presentació, tipus de resposta, variables dependents registrades, contrabalanceig, grups…). Això a banda, en Carlos també s’encarrega del Laboratori de Psicologia i hi fa tres tasques principals. Primer de tot, difon la investigació del grup de recerca: crea continguts a les pàgines web i xarxes socials sobre articles i avenços en les seves investigacions o esdeveniments en què participen. En segon lloc, fa divulgació científica: participa en congressos, seminaris i jornades amb EVOCOG. I, finalment, s’encarrega de gestionar els laboratoris i crear espais per a l’activitat investigadora, una tasca exigent i delicada. En aquest sentit, coordina els participants dels laboratoris, els atén i fa d’instructor per poder desenvolupar de manera eficient l’experiment, a més de donar suport a altres investigacions que es duen a terme i revisar que les dades recollides de tots els experiments que es fan al laboratori siguin correctes. Tota una responsabilitat que en Carlos combina amb les seves pròpies investigacions, que esperem que aviat donin fruit. Estarem atents als seus avenços i futures recomanacions. Si la millora de les relacions entre nosaltres mateixos i amb els altres implica canviar els espais, la morfologia arquitectònica, perquè no ho intentam?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *