Mirar el relleu, captar el procés

Jaume Company, al grup MEDhyCON. Foto: A.Costa/UIB

Encara que no en siguem del tot conscients, el relleu pel on transitam cada dia no roman estàtic, ans al contrari, canvia en l’espai i el temps, i ho fa per múltiples causes. Gràcies a la mirada de la ciència, a través de la geomorfologia, som capaços d’observar i entendre com es forma i es transforma, quines lògiques i processos l’afecten i en quina mesura el podem gestionar i fer-ne un ús sostenible.

En aquest sentit, el grup de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON) del Departament de Geografia de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i Economia de l’Aigua – INAGEA de la UIB centra el seu interès en l’anàlisi dels processos ecogeomorfològics, és a dir, aquells processos que modelen el relleu de la superfície terrestre amb una clara interacció amb les activitats antròpiques, com són l’abandonament de terres, incendis forestals, urbanització, etc. De la seva feina en parlarem avui amb Jaume Company.

En Jaume és graduat en Biologia a la UIB i actualment treballa amb el grup MEDhyCON. Ens explica que un dels projectes que duu a terme intenta esbrinar quins efectes –processos d’erosió al sòl afectat- té en els ecosistemes terrestres, a curt i mitjà termini, un incendi forestal en un ambient mediterrani. En concret, el projecte es duu a terme a la conca de drenatge del torrent de Sa Font de la Vila, a Andratx. A l’agost del 2013, el municipi va patir d’un dels pitjors incendis que s’han declarat a Mallorca d’ençà que n’hi ha registres, el segle XX. Aquell estiu es varen cremar 2.208 hectàrees de superfície forestal i en resultà afectat el paratge natural de la Serra de Tramuntana.

Aquestes darreres setmanes, el grup de recerca ha visitat la zona per instal·lar una estació meteorològica i sondes d’humitat a l’àrea del coll de So Na Vidala. Les dades obtingudes amb aquesta instrumentació es podran combinar amb les d’altres tècniques i serviran per aportar evidències per desentrellar el patró dels processos d’erosió del sòl que afecten aquesta zona.

Això a banda, el grup té entre mans altres projectes. Arreu de la xarxa fluvial de Mallorca hi ha instal·lades estacions hidromètriques que permeten de compilar sèries de dades (registrades cada quinze minuts), les quals aporten informació sobre cabal, concentració de sediment en suspensió, concentració de sediment dissolt, etc. Gràcies a aquesta tasca poden comptar amb sèries de dades llargues (>15 anys), que els reporten informació essencial sobre la resposta d’una conca de drenatge davant esdeveniments de diferent intensitat i quantitat de precipitació, com ara inundacions, o ajuden a reconèixer zones altament sensibles a l’erosió causada per pertorbacions, com són els incendis forestals.

Inicialment, en Jaume s’integrà al grup participant en la confecció del balanç de nutrients al sistema fluvial costaner del torrent de Sant Miquel i de s’Albufera de Mallorca aprofitant el mostreig per determinar les taxes de deposició de sediments fluvials a s’Albufera de Mallorca (1.708 ha), la zona humida situada a la sortida del sistema fluvial. Aquesta feina, ambiciosa i cabdal per al coneixement científic d’un dels espais naturals més importants de les illes Balears, està començant a veure la llum gràcies a l’aportació que fa en Jaume al grup MEDhyCON.

En última instància, el grup MEDhyCON complementa la investigació dins i fora de l’illa amb la divulgació. Actualment, treballa amb membres del Departament de Geografia de la Universitat Sultan Moulay Slimane (Beni-Méllal, Marroc) en l’elaboració d’un manual de bones pràctiques per a la gestió dels sòls del nord d’Àfrica. Aquest treball el podem considerar com una consolidació de la cooperació universitària al desenvolupament que la UIB duu a terme amb aquesta universitat marroquina –vegeu-ne la notícia. Ens alegra saber que en Jaume s’encarregarà de redactar-ne un dels capítols. Esperem que, en tornar, en puguem parlar amb més profunditat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*